Remor de vent que es mou

dijous, 20 de març del 2008

2006 - La Veu de l'Ebre

Divendres 10 de febrer del 2006

Amb el títol “Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme” el Museu del Vent de l’Aldea va inaugurar dissabte 4 de febrer passat una nova exposició que vol reconèixer, a través de la figura d’un militant anònim del PSUC, Armand Castell, el paper de tots aquells ebrencs que van lluitar per la llibertat. Davant d’un centenar de persones i amb la presència del secretari general de Relacions Institucionals i Participació, Francesc Baltasar, l’alcalde de l’Aldea, els fills de Castell (també responsable del Museu) i el militant històric i amic del protagonista de la mostra, José Ramos, es va recuperar la memòria històrica, la que trau de l’anonimat la lluita antifranquista.


L’ANTIFRANQUISME PERD L’ANONIMAT

Un centenar de persones participen en la inauguració d’una nova exposició del Museu del Vent de l’Aldea.

La força del vent ha retornat a l’Aldea part de la vida d’aquells ebrencs que van lluitar des de l’anonimat contra el franquisme. Una lluita que el Museu del Vent de l’Aldea ha volgut reflectir a través de l’itinerari vital de l’aldeà Armand Castell, un vell militant del PSUC que va passar la infantesa als camps de concentració francesos.

L’exposició Al vent del món. Camins i Llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre ha vingut apadrinada per dos dels seus fills, Armand i Edmon Castell, impulsors d’aquest Museu, ubicat en una antiga granja familiar, han volgut utilitzar la vida de son pare com a fil conductor d’una mostra que disposa d’un fons documental amb 1.500 imatges, 300 objectes multidimensionals i 38 dibuixos. “Seleccionar aquesta documentació i no caure en la trampa de les càrregues emocionals ha sigut bastant difícil”, reconeix Armand, president de l’Associació del Museu del Vent, tot lamentant que son pare, que va morir a mitjans 2005, no ha pogut veure finalitzada l’obra sobre la seva vida.

Per poder narrar amb imatges i documents la vida de Castell, el Museu del Vent (que s’ha basat en els treballs d’un reconegut museòleg italià) ha hagut de dissenyar una exposició del record de Castell en cinc paisatges: el de Remolins, els camps de concentració, el bosc, la ciutat i el retorn. De tot, els primers records del protagonista de la mostra es poden conèixer gràcies als dibuixos dels espais i persones que hi havia als camps de concentració quan només tenia set anys. Són el cor del Museu del Vent, “amb aquests 38 dibuixos ja estaria justificat el fet de construir un Museu”, explica el museòleg Edmon Castell. D’entre la documentació que inclou la mostra també destaca una interlocutòria del 1939 en què des de Tortosa requereixen al ministeri els antecedents policíacs d’Edmon Castel (germà del ja desaparegut Armand Castell), que va ser condemnat a mort per ser soldat republicà i absolt en l’últim moment.

Aquesta exposició, que serà visitable durant tres mesos, s’ha pogut tirar endavant gràcies a la subvenció de 6.000 euros que va atorgar el departament de Relacions Institucionals i Participació l’any passat destinades a projectes que tenien com objectiu recuperar la memòria històrica. La culminació d’aquesta exposició “demostra que amb pocs recursos es poden fer moltes coses” assenyala Armand. El Museu del Vent, a més a més, ja està treballant en la posada en marxa d’una web que faci funcions de museu virtula i amb altres exposicions itinerants lligades amb la història contemporània i és clar, amb el vent.

( Pendent referéncia 7 )

L’antifranquisme a les Terres de l’Ebre

En un itinerari fet a partir de les vivències i dels paisatges recorreguts per Armand Castell, un militant aldeà del PSUC recentment finat, ens endinsem en el procés de socialització i reeducació dels joves refugiats republicans, que amb la victòria franquista van haver de refer les seves vides en unes condicions realment dures.

Museu del Vent, l’Aldea


Fins al 30 d’abril (caps de setmana) | Tel.: 630 01 86 98

2006 - Diari de les Terres de l’Ebre

Dimecres, 11 de gener de 2006

L’antifranquisme a les Terres de l’Ebre, plasmat en una exposició

El Museu del Vent de l’Aldea prepara per al febrer la mostra “Al vent del món”

El Museu del Vent de l’Aldea ha organitzat una exposició retrospectiva, des de la visió d’un antifranquista que va haver de marxar a l’exili des de ben petit. A partir d’una experiència personal, la mostra té la intenció de recuperar la memòria història d’aquesta lluita a les Terres de l’Ebre

“Volem que aquesta exposició no sigui només una experiència concreta, sinó que serveixi per a explicar la història de molta gent”, explica Edmon Castell, sotspresident de l’Associació Museu del Vent. És per això que la mostra “Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre” ha volgut explicar la història d’Armand Castell, un vell militant anònim del PSUC exiliat durant el franquisme, a partir de les seves fotografies i els seus records. A més de les imatges, també s’han recopilat una sèrie de dibuixos que Castell va esbossar quan era molt jove, durant la seva estada a diversos camps de concentració, que són el reflex de les seves vivències en aquell moment.

Aquesta exposició pren un format innovador, ja que, a partir de la reconstrucció de cinc paisatges clau de la vida de Castell, els visitants hauran d’endinsar-se plenament en allò que s’explica. “Reproduïm diferents àmbits per tal que la gent se senti identificada. Per exemple, hi ha un barracot de fusta semblant al dels camps de concentració”, comenta Edmon.

“Al vent del Món” comença, cronològicament, l’any 1939, després que una família republicana de Remolins hagués de marxar exiliada als boscos de França. L’experiència dels camps de concentració així com la reconstrucció de l’Europa de la postguerra són algunes de les experiències que es reflecteixen a l’exposició, que acaba el 1963 amb la tornada d’Armand Castell a les Terres de l’Ebre.

A partir del 4 de febrer es podrà visitar aquesta proposta del Museu del Vent, que durant aquest mes acabarà d’enllestir. El procés de recopilació de les fonts i de recerca de les subvencions ha estat molt llarg i costós, i, segons asseguren els organitzadors, els ha costat al voltant de tres anys de feina.

1.200 fotografies

El Museu del Vent ha pogut disposar d’un ampli fons documental per preparar aquesta mostra: al voltant de 1.200 fotografies i dibuixos inèdits, dels quals se n’han decidit emprar uns 35 per a l’exposició del mes de febrer. A més d’aquests documents gràfics, també es podran veure alguns objectes de gran valor documental, com per exemple un casc d’un soldat americà, cedits per diferents testimonis de l’època.

Per tal de poder tirar endavant aquesta exposició, el Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya ha aportat una sèrie de subvencions al Museu. “Aquesta donació significa un reconeixement a tot aquest treball”, afirma satisfet Edmon Castell.

L’Associació Museu del Vent es va posar en marxa l’any 2002 i abasta tot el conjunt de coneixements i representacions sobre el vent en les diferents formes d’expressió, geogràfica, popular, literària i artística.

( Pendent referéncia 6 )

Al vent del món

El Museu del Vent de l’Aldea presenta una exposició dedicada a la vida d’un militant antifranquista

La vida d’un militant antifranquista anònim des de l’adolescència, quan va haver de marxar exiliat a França fins al seu retorn al país, anys abans de la mort de Franco, és el motiu de l’exposició que ha estat treballant des de l’any 2002 el Museu del Vent de l’Aldea i que s’inaugurarà demà a la tarda. Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre pretén fer un reconeixement a la memòria de totes aquelles persones que van lluitar per la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals. Segons els responsables del Museu del Vent, la mostra és “un primer pas per fer visible i institucionalitzar la memòria democràtica que han viscut les Terres de l’Ebre”. Tot i que el fons documental del Museu del Vent consta de més de 2.000 fotografies, per aquesta exposició n’han fet una tria de 32 que estan acompanyades de 10 dibuixos i d’una sèrie d’escrits i objectes que van acompanyar Armand Castell (nascut a l’Aldea el 1923 i militant del PSUC) durant la seua trajectòria. “És un homenatge a la figura d’un militant antifranquista, a la memòria dels que es van moure per instaurar la democràcia”, va explicar el president de l’Associació Museu del Vent, Armand Castell (fill del protagonista de l’exposició). Tot i que en principi la mostra havia de comptar també amb el testimoni oral d’Armand Castell, no serà possible perquè va morir l’any passat.

L’exposició s’estructura en cinc paisatges: Remolins, el camps de concentració, el bosc, la ciutat i el retorn. A través d’aquest itinerari, l’exposició ens apropa al procés de sociabilització i de formació dels més joves refugiats republicans que van haver de refer la seua existència i el seu univers en unes condicions de vida extremadament dures. Al vent del món comença el 1939 amb l’exili d’una família republicana als boscos de França després de viure l’experiència dels camps de concentració francesos, inclou la participació dels membres d’aquesta família en la reconstrucció de l’Europa de postguerra i es tanca el 1963, l’any en què Armand Castell va optar per travessar la frontera de l’Estat espanyol com actiu militant antifranquista. En aquest sentit, l’exposició que ens ofereix el Museu del Vent és un espai de reflexió sobre el procés de desenvolupament del sentit de pertinença dels desplaçats, d’arrelament o desarrelament a un lloc. “L’exposició acaba a la dècada dels seixanta i ens plantegem una segona part que abastaria el període de la mort de Franco, la transició i la democràcia”, va dir Castell.

Sinopsis

Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre

Museu del Vent de l’Aldea (Baix Ebre) Dissabte 4 de febrer a les sis de al tarda inauguració a càrrec d’Armand Castell, president del Museu del Vent, i Francesc Baltasar, secretari general del Departament de Relacions Institucionals. La mostra estarà oberta fins al mes d’abril dissabtes i diumenges d’11 a 14 h i de 17 a 20h.

El Períodico

El Museu del Vent de l’Aldea recrea la vida de un antifascista

Expone documentos de Armand Castell, vecino de la localidad

El Museo del Vent de L’Aldea acogerá durante tres meses la exposición Al Vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre, una muestra que recrea el exilio personal que emprendió uno de tantos exiliados antifranquistas en la posguerra española, concretamente Armand Castell (1923-2005), un militante del PSUC vecino de la localidad.

La exposición compone un recorrido por la trayectoria vital de Castell a través de fotografías, dibujos, apuntes, periódicos y objetos personales de su estancia en campos de concentración, los años de reconstrucción de Europa y su regreso a Catalunya en 1963 como militante antifranquista.

MEMORIA / “La muestra nos aproxima al proceso de formación de los más jóvenes refugiados republicanos que tuvieron que rehacer su existencia y su universo en unas condiciones de vida extremadamente duras”, explicaron los organizadores, hijos de Castell.

Ayer, en Collbató (Baix Llobregat) la Associació Cultural del Montserrat y el consistorio colocaron una lápida en la fosa común del cementerio donde yacen los restos de nueve vecinos fusilados por las tropas de Franco el 7 de febrero de 1939.

( Pendent referéncia 5 )

MEMÒRIA DE L’ANTIFRANQUISME A LES TERRES DE L’EBRE


El Museu del Vent us convida, fins el 30 d’abril, a visitar “Al Vent del Món”. Es tracta d’una idea que va arrencar el 2003 com un petit desafiament al temps que vola cap a l’oblit...

Pretenia constituir un reconeixement en vida a la persona d’Armand Castell, un vell militant anònim del PSUC i pretenia fer-ho en forma d’exposició a partir de fotografies, dibuixos, documents i testimonis orals. Però això ja no serà del tot possible: Armand va morir a mitjans 2005. Ara, el que ens queda i és el que es pot veure en l’exposició és el seu record en cinc paisatges. Cinc paisatges que s’articulen al voltant de cinc moments de la “història densa “d’Europa del Segle XX.

A banda de fixar-se en la intereacció entre memòria i paisatge, “Al Vent del món” constitueix un primer pas per institucionalitzar i fer visible la memòria democràtica que ha viscut a les Terres de l’Ebre.

Un reconeixement necessari cap a tots aquells homes i dones que malgrat els moments difícils, les circumstàncies personals i col·lectives marcades per la clandestinitat, van pensar que valia la pena tornar de l’exili i lluitar per una causa que entenien justa. Gent del PSUC que, com diria el mateix Armand, potser no sortirà mai als llibres d’història, però que s’alegrava a l’escoltar que ells havien estat, al cap i a la fi, el “senyals lluminosos de l’antifranquisme”.

Aquesta exposició ha estat possible gràcies a l’empenta del Programa Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals.

El Museu del Vent és una organització no governamental radicada des del 2002 a L’Aldea. Donat que no compta amb el suport de cap administració de les Terres de l’Ebre, el Museu del Vent es manté gràcies a la força de al gent que el recolza.

Més informació a:

edmon@museudelvent.net

edmon.castell@gmail.com

( Pendent referéncia 4): Passaport

LA FORÇA DEL VENT

El projecte del Museu del Vent de l’Aldea continua creixent i sumant adhesions al voltant del poder simbòlic d’aquest fenomen meteorològic.

“Potser sí que hi ha un buit pel que fa a projectes museístics a les Terres de l’Ebre. Però aquest és un projecte del vent que bufa i el vent cultural: donar cos a l vent”, argumenta Edmon Castell, director i cofundador, juntament amb el seu germà Armand (president), Carmina Andreu( tresorera) i tres persones més, d’un innovador projecte museístic que veia la llum l’any 2002.

Quatre anys de feina portes endins i de disseny de nous projectes rellancen, novament, la projecció d’aquest espai i de l’associació que el gestiona, que ara suma ja 49 persones i quatre entitats. El projecte de recuperació de la “memòria democràtica”, amb l’exposició “Al vent del món”, que rescata de l’oblit els lluitadors ebrencs de l’antifranquisme, ha estat un dels darrers passos en aquesta direcció. Ja han rebut ofertes per moure-la.

“El vent de la raó democràtica”, precisa Castell, que des de fa quatre anys treballa en projectes museístics a Bogotà per la Universitat Nacional de Colòmbia. “Ningú no ha connectat memòria, paisatge i comunicació”, explica. El vent és el catalitzador simbòlic i identitari que ho possibilita.

El del Museu del Vent, aclareix, és un projecte participatiu i dinàmic, que naix de la mateixa societat civil sense rebutjar la fins ara escassa col·laboració institucional. “Quan vam presentar la idea a les institucions, ens van dir: què voleu, que inaugurem corrents d’aire?”, recorda.

Tot i això, Castell valora molt positivament el ressò que ha anat guanyant el projecte en el context de les Terres de l’Ebre on, opina, “el teixit associatiu és dèbil” i, sovint, acaba perdent l’”ànima” danvat la “funcionarització” i “vampirització” que imposen les administracions públiques.

PASSAPORT DEL MUSEU

Tots els membres i entitats adherides a l’associació disposen ja del seu “passaport” del Museu del Vent, document que els acredita com a col·laboradors i els permet l’entrada lliure a les activitats que organitzen. “El museu és per a la gent que es mou, com l’aire. El vent no té fronteres”, explica el mateix Castell.

El museu, de fet, també es mou des d’Internet:
www.museudelvent.net

Dades personals

EDMON CASTELL es geógrafo y museólogo. Profesor asociado de la Facultad de Artes de la Universidad Nacional de Colombia (UN). Geógrafo y museólogo por la Universitat de Barcelona (UB). Inició su experiencia como museólogo en el 2001 con la creación del Museo del Viento, un museo interdisciplinar de geografía y antropología. Posteriormente, estuvo a cargo de proyectos como el Sistema de Patrimonio y Museos (SPM) de la UN; la Casa de los Pintores y el Bosque Mutis en Mariquita; la Casa Museo Gaitán; el proyecto para la inclusión de la Ciudad Universitaria de Bogotá de la UN en la Lista de Patrimonio Mundial de la UNESCO; etc. Es miembro del comité base de la Maestría en Museología y Gestión del Patrimonio (MMGP) desde el 2007 y, actualmente, coordina el Centro de Pensamiento y Acción de las Artes y el grupo de investigación en Comunes Culturales.