dijous, 20 de març del 2008

2006 - La Veu de l'Ebre

Divendres 10 de febrer del 2006

Amb el títol “Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme” el Museu del Vent de l’Aldea va inaugurar dissabte 4 de febrer passat una nova exposició que vol reconèixer, a través de la figura d’un militant anònim del PSUC, Armand Castell, el paper de tots aquells ebrencs que van lluitar per la llibertat. Davant d’un centenar de persones i amb la presència del secretari general de Relacions Institucionals i Participació, Francesc Baltasar, l’alcalde de l’Aldea, els fills de Castell (també responsable del Museu) i el militant històric i amic del protagonista de la mostra, José Ramos, es va recuperar la memòria històrica, la que trau de l’anonimat la lluita antifranquista.


L’ANTIFRANQUISME PERD L’ANONIMAT

Un centenar de persones participen en la inauguració d’una nova exposició del Museu del Vent de l’Aldea.

La força del vent ha retornat a l’Aldea part de la vida d’aquells ebrencs que van lluitar des de l’anonimat contra el franquisme. Una lluita que el Museu del Vent de l’Aldea ha volgut reflectir a través de l’itinerari vital de l’aldeà Armand Castell, un vell militant del PSUC que va passar la infantesa als camps de concentració francesos.

L’exposició Al vent del món. Camins i Llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre ha vingut apadrinada per dos dels seus fills, Armand i Edmon Castell, impulsors d’aquest Museu, ubicat en una antiga granja familiar, han volgut utilitzar la vida de son pare com a fil conductor d’una mostra que disposa d’un fons documental amb 1.500 imatges, 300 objectes multidimensionals i 38 dibuixos. “Seleccionar aquesta documentació i no caure en la trampa de les càrregues emocionals ha sigut bastant difícil”, reconeix Armand, president de l’Associació del Museu del Vent, tot lamentant que son pare, que va morir a mitjans 2005, no ha pogut veure finalitzada l’obra sobre la seva vida.

Per poder narrar amb imatges i documents la vida de Castell, el Museu del Vent (que s’ha basat en els treballs d’un reconegut museòleg italià) ha hagut de dissenyar una exposició del record de Castell en cinc paisatges: el de Remolins, els camps de concentració, el bosc, la ciutat i el retorn. De tot, els primers records del protagonista de la mostra es poden conèixer gràcies als dibuixos dels espais i persones que hi havia als camps de concentració quan només tenia set anys. Són el cor del Museu del Vent, “amb aquests 38 dibuixos ja estaria justificat el fet de construir un Museu”, explica el museòleg Edmon Castell. D’entre la documentació que inclou la mostra també destaca una interlocutòria del 1939 en què des de Tortosa requereixen al ministeri els antecedents policíacs d’Edmon Castel (germà del ja desaparegut Armand Castell), que va ser condemnat a mort per ser soldat republicà i absolt en l’últim moment.

Aquesta exposició, que serà visitable durant tres mesos, s’ha pogut tirar endavant gràcies a la subvenció de 6.000 euros que va atorgar el departament de Relacions Institucionals i Participació l’any passat destinades a projectes que tenien com objectiu recuperar la memòria històrica. La culminació d’aquesta exposició “demostra que amb pocs recursos es poden fer moltes coses” assenyala Armand. El Museu del Vent, a més a més, ja està treballant en la posada en marxa d’una web que faci funcions de museu virtula i amb altres exposicions itinerants lligades amb la història contemporània i és clar, amb el vent.

Dades personals

EDMON CASTELL es geógrafo y museólogo. Profesor asociado de la Facultad de Artes de la Universidad Nacional de Colombia (UN). Geógrafo y museólogo por la Universitat de Barcelona (UB). Inició su experiencia como museólogo en el 2001 con la creación del Museo del Viento, un museo interdisciplinar de geografía y antropología. Posteriormente, estuvo a cargo de proyectos como el Sistema de Patrimonio y Museos (SPM) de la UN; la Casa de los Pintores y el Bosque Mutis en Mariquita; la Casa Museo Gaitán; el proyecto para la inclusión de la Ciudad Universitaria de Bogotá de la UN en la Lista de Patrimonio Mundial de la UNESCO; etc. Es miembro del comité base de la Maestría en Museología y Gestión del Patrimonio (MMGP) desde el 2007 y, actualmente, coordina el Centro de Pensamiento y Acción de las Artes y el grupo de investigación en Comunes Culturales.