La memòria dels exiliats
Museu del Vent - L’Aldea
Hom ha sentit testimonis de la nostra generació de la guerra, que poc a poc va desapareixent o va sent consumida per la mateixa desmemòria. Testimonis de la por, de la incomprensió, del silenci del temps. Donar veu a aquests testimonis es una tasca que innegablement cal dur a terme i, per tant, cada nova veu recuperada, ressignifica aquells fets.
L’ocasió ens motiva el record d’avis també exiliats. Es tracta de l’admirable iniciativa dels impulsors del Museu del Vent de l’Aldea, inaugurat el 2002 i que ha reconstruït l’itinerari vital d’Armand Castell Gràcia (l’Aldea, 1923-2005) , iniciat a una edat encara adolescent, en els anys de la guerra. L’exposició pretén ser un reconeixement a la persona d’Armand Castell, a partir del seu propi itinerari vital, des de la seva adolescència a la maduresa i presa de consciència social. A través d’aquest recorregut, l’exposició ens apropa al procés de socialització i de formació dels més joves refugiats republicans que van haver de refer la seva existència i el seu univers en unes condicions de vida extremadament dures.
L’exposició esta estructurada de forma cronològica partint d’aquest any zero per a les vides de molts exiliats, l’any 1939, amb l’exili d’una família republicana a l’interior dels boscos de França després de passar per l’experiència dels camps de refugiats francesos; fins a 1964, any en què Armand Castell va tornar a Catalunya com a actiu militant antifranquista.
La mostra reconstrueix detalladament les diferents etapes, amb objectes, dibuixos que el mateix Armand Castell va fer en els centres d’internament on va ser, fotografies i objectes recuperats d’aquells anys. Aquestes etapes s’inicien amb l’exili, tot fugint de Tortosa. La guerra havia dividit la família, i nou dels tretze germans havien marxat i en desconeixien la destinació. Els seus pares i els quatre germans més petits, entre els quals ell, de dotze anys, van fugir davant la darrera escomesa feixista “ (...) de nit a través de muntanyes, baixant barrancs en plena foscor fins arribar al Coll de l’Alba on hi havia una caseta amb gent, refugiats també. Ens van dir que ens quedéssim però teníem molta por i vam continuar caminant”¹ A Barcelona, les circumstàncies van dividir els fills dels pares. Els quatre germans van ser traslladats a França i a Argelers van patir l’experiència de la separació familiar i les dures condicions higièniques, de desnutrició, d’epidèmies i la mala acollida de la policia i l’exèrcit francesos. Amb el temps, però, els diferents membres de la família van poder reagrupar-se.
Amb l’esclat de
El treball als boscos de Normandia va permetre sovint eludir les pressions alemanyes i de l’administració francesa col·laboracionista, i així tenir els primers contactes amb la resistència, en la qual va començar a participar com a enllaç.
Acabada la guerra Armand Castell va romandre gairebé vint anys a França, un país que no va acollir bé als refugiats espanyols, però que, com ell mateix reconeixia, a ell, afortunat, li va permetre sobreviure.
El 1964 tornaria a l’Aldea i formaria família. Aquí, continuaria la seva tasca de lluitador com a membre actiu en l’oposició antifranquista a les Terres de l’Ebre.
IVAN FAVÀ
1. Els fragments del testimoni d’Armand Castell han estat extretes de l’entrevista que li feu Carmina Andreu l’any 1996
4 de febrer – 30 d’abril de 2006 (Visites concertades fins al 30 de desembre de 2006).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada