2006 - La Veu de l'Ebre

Divendres 10 de febrer del 2006

Amb el títol “Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme” el Museu del Vent de l’Aldea va inaugurar dissabte 4 de febrer passat una nova exposició que vol reconèixer, a través de la figura d’un militant anònim del PSUC, Armand Castell, el paper de tots aquells ebrencs que van lluitar per la llibertat. Davant d’un centenar de persones i amb la presència del secretari general de Relacions Institucionals i Participació, Francesc Baltasar, l’alcalde de l’Aldea, els fills de Castell (també responsable del Museu) i el militant històric i amic del protagonista de la mostra, José Ramos, es va recuperar la memòria històrica, la que trau de l’anonimat la lluita antifranquista.

L’ANTIFRANQUISME PERD L’ANONIMAT

Un centenar de persones participen en la inauguració d’una nova exposició del Museu del Vent de l’Aldea.

La força del vent ha retornat a l’Aldea part de la vida d’aquells ebrencs que van lluitar des de l’anonimat contra el franquisme. Una lluita que el Museu del Vent de l’Aldea ha volgut reflectir a través de l’itinerari vital de l’aldeà Armand Castell, un vell militant del PSUC que va passar la infantesa als camps de concentració francesos.

L’exposició Al vent del món. Camins i Llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre ha vingut apadrinada per dos dels seus fills, Armand i Edmon Castell, impulsors d’aquest Museu, ubicat en una antiga granja familiar, han volgut utilitzar la vida de son pare com a fil conductor d’una mostra que disposa d’un fons documental amb 1.500 imatges, 300 objectes multidimensionals i 38 dibuixos. “Seleccionar aquesta documentació i no caure en la trampa de les càrregues emocionals ha sigut bastant difícil”, reconeix Armand, president de l’Associació del Museu del Vent, tot lamentant que son pare, que va morir a mitjans 2005, no ha pogut veure finalitzada l’obra sobre la seva vida.

Per poder narrar amb imatges i documents la vida de Castell, el Museu del Vent (que s’ha basat en els treballs d’un reconegut museòleg italià) ha hagut de dissenyar una exposició del record de Castell en cinc paisatges: el de Remolins, els camps de concentració, el bosc, la ciutat i el retorn. De tot, els primers records del protagonista de la mostra es poden conèixer gràcies als dibuixos dels espais i persones que hi havia als camps de concentració quan només tenia set anys. Són el cor del Museu del Vent, “amb aquests 38 dibuixos ja estaria justificat el fet de construir un Museu”, explica el museòleg Edmon Castell. D’entre la documentació que inclou la mostra també destaca una interlocutòria del 1939 en què des de Tortosa requereixen al ministeri els antecedents policíacs d’Edmon Castel (germà del ja desaparegut Armand Castell), que va ser condemnat a mort per ser soldat republicà i absolt en l’últim moment.

Aquesta exposició, que serà visitable durant tres mesos, s’ha pogut tirar endavant gràcies a la subvenció de 6.000 euros que va atorgar el departament de Relacions Institucionals i Participació l’any passat destinades a projectes que tenien com objectiu recuperar la memòria històrica. La culminació d’aquesta exposició “demostra que amb pocs recursos es poden fer moltes coses” assenyala Armand. El Museu del Vent, a més a més, ja està treballant en la posada en marxa d’una web que faci funcions de museu virtula i amb altres exposicions itinerants lligades amb la història contemporània i és clar, amb el vent.

( Pendent referéncia 7 )

L’antifranquisme a les Terres de l’Ebre

En un itinerari fet a partir de les vivències i dels paisatges recorreguts per Armand Castell, un militant aldeà del PSUC recentment finat, ens endinsem en el procés de socialització i reeducació dels joves refugiats republicans, que amb la victòria franquista van haver de refer les seves vides en unes condicions realment dures.

Museu del Vent, l’Aldea

Fins al 30 d’abril (caps de setmana) | Tel.: 630 01 86 98

2006 - Diari de les Terres de l’Ebre

Dimecres, 11 de gener de 2006

L’antifranquisme a les Terres de l’Ebre, plasmat en una exposició

El Museu del Vent de l’Aldea prepara per al febrer la mostra “Al vent del món”

El Museu del Vent de l’Aldea ha organitzat una exposició retrospectiva, des de la visió d’un antifranquista que va haver de marxar a l’exili des de ben petit. A partir d’una experiència personal, la mostra té la intenció de recuperar la memòria història d’aquesta lluita a les Terres de l’Ebre

“Volem que aquesta exposició no sigui només una experiència concreta, sinó que serveixi per a explicar la història de molta gent”, explica Edmon Castell, sotspresident de l’Associació Museu del Vent. És per això que la mostra “Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre” ha volgut explicar la història d’Armand Castell, un vell militant anònim del PSUC exiliat durant el franquisme, a partir de les seves fotografies i els seus records. A més de les imatges, també s’han recopilat una sèrie de dibuixos que Castell va esbossar quan era molt jove, durant la seva estada a diversos camps de concentració, que són el reflex de les seves vivències en aquell moment.

Aquesta exposició pren un format innovador, ja que, a partir de la reconstrucció de cinc paisatges clau de la vida de Castell, els visitants hauran d’endinsar-se plenament en allò que s’explica. “Reproduïm diferents àmbits per tal que la gent se senti identificada. Per exemple, hi ha un barracot de fusta semblant al dels camps de concentració”, comenta Edmon.

“Al vent del Món” comença, cronològicament, l’any 1939, després que una família republicana de Remolins hagués de marxar exiliada als boscos de França. L’experiència dels camps de concentració així com la reconstrucció de l’Europa de la postguerra són algunes de les experiències que es reflecteixen a l’exposició, que acaba el 1963 amb la tornada d’Armand Castell a les Terres de l’Ebre.

A partir del 4 de febrer es podrà visitar aquesta proposta del Museu del Vent, que durant aquest mes acabarà d’enllestir. El procés de recopilació de les fonts i de recerca de les subvencions ha estat molt llarg i costós, i, segons asseguren els organitzadors, els ha costat al voltant de tres anys de feina.

1.200 fotografies

El Museu del Vent ha pogut disposar d’un ampli fons documental per preparar aquesta mostra: al voltant de 1.200 fotografies i dibuixos inèdits, dels quals se n’han decidit emprar uns 35 per a l’exposició del mes de febrer. A més d’aquests documents gràfics, també es podran veure alguns objectes de gran valor documental, com per exemple un casc d’un soldat americà, cedits per diferents testimonis de l’època.

Per tal de poder tirar endavant aquesta exposició, el Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya ha aportat una sèrie de subvencions al Museu. “Aquesta donació significa un reconeixement a tot aquest treball”, afirma satisfet Edmon Castell.

L’Associació Museu del Vent es va posar en marxa l’any 2002 i abasta tot el conjunt de coneixements i representacions sobre el vent en les diferents formes d’expressió, geogràfica, popular, literària i artística.

( Pendent referéncia 6 )

Al vent del món

El Museu del Vent de l’Aldea presenta una exposició dedicada a la vida d’un militant antifranquista

La vida d’un militant antifranquista anònim des de l’adolescència, quan va haver de marxar exiliat a França fins al seu retorn al país, anys abans de la mort de Franco, és el motiu de l’exposició que ha estat treballant des de l’any 2002 el Museu del Vent de l’Aldea i que s’inaugurarà demà a la tarda. Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre pretén fer un reconeixement a la memòria de totes aquelles persones que van lluitar per la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals. Segons els responsables del Museu del Vent, la mostra és “un primer pas per fer visible i institucionalitzar la memòria democràtica que han viscut les Terres de l’Ebre”. Tot i que el fons documental del Museu del Vent consta de més de 2.000 fotografies, per aquesta exposició n’han fet una tria de 32 que estan acompanyades de 10 dibuixos i d’una sèrie d’escrits i objectes que van acompanyar Armand Castell (nascut a l’Aldea el 1923 i militant del PSUC) durant la seua trajectòria. “És un homenatge a la figura d’un militant antifranquista, a la memòria dels que es van moure per instaurar la democràcia”, va explicar el president de l’Associació Museu del Vent, Armand Castell (fill del protagonista de l’exposició). Tot i que en principi la mostra havia de comptar també amb el testimoni oral d’Armand Castell, no serà possible perquè va morir l’any passat.

L’exposició s’estructura en cinc paisatges: Remolins, el camps de concentració, el bosc, la ciutat i el retorn. A través d’aquest itinerari, l’exposició ens apropa al procés de sociabilització i de formació dels més joves refugiats republicans que van haver de refer la seua existència i el seu univers en unes condicions de vida extremadament dures. Al vent del món comença el 1939 amb l’exili d’una família republicana als boscos de França després de viure l’experiència dels camps de concentració francesos, inclou la participació dels membres d’aquesta família en la reconstrucció de l’Europa de postguerra i es tanca el 1963, l’any en què Armand Castell va optar per travessar la frontera de l’Estat espanyol com actiu militant antifranquista. En aquest sentit, l’exposició que ens ofereix el Museu del Vent és un espai de reflexió sobre el procés de desenvolupament del sentit de pertinença dels desplaçats, d’arrelament o desarrelament a un lloc. “L’exposició acaba a la dècada dels seixanta i ens plantegem una segona part que abastaria el període de la mort de Franco, la transició i la democràcia”, va dir Castell.

Sinopsis

Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre

Museu del Vent de l’Aldea (Baix Ebre) Dissabte 4 de febrer a les sis de al tarda inauguració a càrrec d’Armand Castell, president del Museu del Vent, i Francesc Baltasar, secretari general del Departament de Relacions Institucionals. La mostra estarà oberta fins al mes d’abril dissabtes i diumenges d’11 a 14 h i de 17 a 20h.

El Períodico

El Museu del Vent de l’Aldea recrea la vida de un antifascista

Expone documentos de Armand Castell, vecino de la localidad

El Museo del Vent de L’Aldea acogerá durante tres meses la exposición Al Vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre, una muestra que recrea el exilio personal que emprendió uno de tantos exiliados antifranquistas en la posguerra española, concretamente Armand Castell (1923-2005), un militante del PSUC vecino de la localidad.

La exposición compone un recorrido por la trayectoria vital de Castell a través de fotografías, dibujos, apuntes, periódicos y objetos personales de su estancia en campos de concentración, los años de reconstrucción de Europa y su regreso a Catalunya en 1963 como militante antifranquista.

MEMORIA / “La muestra nos aproxima al proceso de formación de los más jóvenes refugiados republicanos que tuvieron que rehacer su existencia y su universo en unas condiciones de vida extremadamente duras”, explicaron los organizadores, hijos de Castell.

Ayer, en Collbató (Baix Llobregat) la Associació Cultural del Montserrat y el consistorio colocaron una lápida en la fosa común del cementerio donde yacen los restos de nueve vecinos fusilados por las tropas de Franco el 7 de febrero de 1939.

( Pendent referéncia 5 )

MEMÒRIA DE L’ANTIFRANQUISME A LES TERRES DE L’EBRE

El Museu del Vent us convida, fins el 30 d’abril, a visitar “Al Vent del Món”. Es tracta d’una idea que va arrencar el 2003 com un petit desafiament al temps que vola cap a l’oblit...

Pretenia constituir un reconeixement en vida a la persona d’Armand Castell, un vell militant anònim del PSUC i pretenia fer-ho en forma d’exposició a partir de fotografies, dibuixos, documents i testimonis orals. Però això ja no serà del tot possible: Armand va morir a mitjans 2005. Ara, el que ens queda i és el que es pot veure en l’exposició és el seu record en cinc paisatges. Cinc paisatges que s’articulen al voltant de cinc moments de la “història densa “d’Europa del Segle XX.

A banda de fixar-se en la intereacció entre memòria i paisatge, “Al Vent del món” constitueix un primer pas per institucionalitzar i fer visible la memòria democràtica que ha viscut a les Terres de l’Ebre.

Un reconeixement necessari cap a tots aquells homes i dones que malgrat els moments difícils, les circumstàncies personals i col·lectives marcades per la clandestinitat, van pensar que valia la pena tornar de l’exili i lluitar per una causa que entenien justa. Gent del PSUC que, com diria el mateix Armand, potser no sortirà mai als llibres d’història, però que s’alegrava a l’escoltar que ells havien estat, al cap i a la fi, el “senyals lluminosos de l’antifranquisme”.

Aquesta exposició ha estat possible gràcies a l’empenta del Programa Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals.

El Museu del Vent és una organització no governamental radicada des del 2002 a L’Aldea. Donat que no compta amb el suport de cap administració de les Terres de l’Ebre, el Museu del Vent es manté gràcies a la força de al gent que el recolza.

Més informació a:

edmon@museudelvent.net

edmon.castell@gmail.com

( Pendent referéncia 4): Passaport

LA FORÇA DEL VENT

El projecte del Museu del Vent de l’Aldea continua creixent i sumant adhesions al voltant del poder simbòlic d’aquest fenomen meteorològic.

“Potser sí que hi ha un buit pel que fa a projectes museístics a les Terres de l’Ebre. Però aquest és un projecte del vent que bufa i el vent cultural: donar cos a l vent”, argumenta Edmon Castell, director i cofundador, juntament amb el seu germà Armand (president), Carmina Andreu( tresorera) i tres persones més, d’un innovador projecte museístic que veia la llum l’any 2002.

Quatre anys de feina portes endins i de disseny de nous projectes rellancen, novament, la projecció d’aquest espai i de l’associació que el gestiona, que ara suma ja 49 persones i quatre entitats. El projecte de recuperació de la “memòria democràtica”, amb l’exposició “Al vent del món”, que rescata de l’oblit els lluitadors ebrencs de l’antifranquisme, ha estat un dels darrers passos en aquesta direcció. Ja han rebut ofertes per moure-la.

“El vent de la raó democràtica”, precisa Castell, que des de fa quatre anys treballa en projectes museístics a Bogotà per la Universitat Nacional de Colòmbia. “Ningú no ha connectat memòria, paisatge i comunicació”, explica. El vent és el catalitzador simbòlic i identitari que ho possibilita.

El del Museu del Vent, aclareix, és un projecte participatiu i dinàmic, que naix de la mateixa societat civil sense rebutjar la fins ara escassa col·laboració institucional. “Quan vam presentar la idea a les institucions, ens van dir: què voleu, que inaugurem corrents d’aire?”, recorda.

Tot i això, Castell valora molt positivament el ressò que ha anat guanyant el projecte en el context de les Terres de l’Ebre on, opina, “el teixit associatiu és dèbil” i, sovint, acaba perdent l’”ànima” danvat la “funcionarització” i “vampirització” que imposen les administracions públiques.

PASSAPORT DEL MUSEU

Tots els membres i entitats adherides a l’associació disposen ja del seu “passaport” del Museu del Vent, document que els acredita com a col·laboradors i els permet l’entrada lliure a les activitats que organitzen. “El museu és per a la gent que es mou, com l’aire. El vent no té fronteres”, explica el mateix Castell.

El museu, de fet, també es mou des d’Internet:
www.museudelvent.net

( Pendent referéncia 3 )

Camins i llocs de l'antifranquisme a les Terres de l'Ebre

El 4 febrer va tenir lloc al Museu del Vent del nostre poble la inauguració d’una exposició, amb el nom de Camins i Llocs de l’Antifranquisme a les terres de L’Ebre.

L’exposició és al mateix temps un homenatge pòstum dels fills, a Armand Castells, militant del PSUC.

L’exposició consta d’una sèrie de fotografies i documents i ens explica la vida de part d’aquells catalans que van tenir que sortir del país per causa de la guerra civil espanyola, reflexat en la vida d’Armand Castell i de la seva família.

Avui encara es difícil de parlar del que va ser la guerra i postguerra civil, ja que moltes famílies no en volen parlar però això, forma part de la nostra història i crec molt sincerament que cal descobrir-la sense odis i rancúnies per tal que les futures generacions no perdin part de la seva identitat, i també avui es pot fer visible una altra manera de veure i opinar dels fets que van passar.

L’acte va ser presidit per les autoritats locals, i van intervenir Francesc Baltasar Secretari General del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, el batlle Dani Andreu, José Ramos militant històric del PSUC i Armand i Edmon Castell.

Esperem que aquesta exposició sigui visitada per la gent del poble per encoratjar als interessats a fer altres exposicions, i també ho veig interessant per que la gent i pugui participar aportant documents particulars, i que encara vull tenim amagats dins de les nostres cases.

( pendent referéncia 2 )

L’Ajuntament de L'Aldea i el Museu del Vent signen un conveni de col.laboració

L’ajuntament de l’Aldea i el Museu del Vent van signar, el passat 8 de febrer, un conveni de col·laboració institucional amb la finalitat de promoure, difondre i gestionar el patrimoni cultural des del municipi de l’Aldea.

Sense suposar cap despesa, amb aquest acord es creen sinèrgies entre ambdues entitats i, al mateix temps, es confia evitar la duplicitat d’esforços, tot oferint a la gent un Servei una mica més proper i eficaç.

Un model de col·laboració que es concretarà en futures actuacions de gestió de col·leccions i exposicions. Així com altres activitats d’activació i comunicació del patrimoni cultural de les Terres de l’Ebre.

2006 - Diari de les Terres de l’Ebre

Dimarts, 7 de febrer de 2006

El Museu del Vent reconstrueix la memòria ebrenca de l’antifranquisme

Obre a l’Aldea l’exposició “Al Vent del Món”, basada en la vida d’Armand Castell

La trajectòria i els escenaris vitals que van portar Armand Castell (l’aldea, 1923-2005) a abandonar la seva terra després de la Guerra Civil, a sobreviure als camps de concentració, a participar en la guerra contra el feixisme, a contribuir a la reconstrucció europea i a lluitar des de la clandestinitat al tornar al seu país, són el viu reflex de la memòria col·lectiva ebrenca de l’antifranquisme. A través d’aquest fil conductor, el Museu del Vent de l’Aldea reobre portes amb una exposició que aspira a reconstruir la memòria de la lluita contra la dictadura a les Terres de l’Ebre.

L’exposició Al Vent del Món. Camins de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre, inaugurada aquest passat dissabte a la tarda, havia estat concebuda originàriament com un homenatge d’Armand i Edmon Castell (impulsors del museu) al seu pare, a través de tot el seu llegat material i ideològic. Durant els tres anys de maduració, però, van percebre que l’”agrupació coherent”, dels prop de 3.00 objecte (dibuixos, fotografies, documents, instruments o mobiliari) transcendien el recorregut vital d’un “militant anònim antifranquista”: “per a nosaltres és un personatge històric perquè vincula els fets amb els actes”, explica Edmon. “Assumeix la història i en pren part activa”, afegeix.

La trajectòria de Castell, afiliat al PSUC, vol convertir-se en un punt de partida per a la reflexió sobre la recuperació de la memòria història recent i sobre els desplaçats. La mostra enllaça amb la filosofia del Museu del Vent (“atrapar la memòria democràtica quan vola cap a l’oblit”, diu Edmon) i serà complementada amb un cicle de conferències i una exposició virtual a través de la pàgina web (en preparació). La iniciativa ha comptat amb l’únic ajut econòmic institucional (6.000 euros) del Programa Memorial Democràtic del departament de Relacions Institucionals de la Generalitat.

DE L’EXILI A LA CLANDESTINITAT

Cinc paisatges vitals estructuren una exposició a través del material i la documentació personal original del seu protagonista. Arrenca amb el paisatge de la infantesa d’Armand Castell a Remolins, amb la crua Guerra Civil i el dolorós exili. Una selecció de dibuixos elaborats per un joveníssim Castell és l’empremta del seu pas pels camps de concentració francesos. La següent etapa, el bosc, és l’espai de formació i col·laboració com activista de la resistència a la França ocupada pels nazis. La ciutat, vinculada amb la reconstrucció europea i l’assoliment de la maduresa. El retorn a les Terres de l’Ebre i a la lluita antifranquista des de la clandestinitat és el cinquè i últim d’aquests paisatges, que curiosament, coincideix amb l’espai del museu (l’antiga granja de Castell). “Abans de la mort de Franco aquí a la granja es reunien les cèl·lules de resistència”, explica el seu fill Armand. L’exposició es podrà visitar durant els propers tres mesos, dissabtes i diumenges de 11.00 h. a 14.00 h. i de 17.00 h. a 19.00 h.

( Pendent referéncia 1)

El Museu del Vent obre per reconstruir la memòria ebrenca de l’antifranquisme

L’exposició Al Vent del Món. Camins de l’Antifranquisme a les Terres de l’Ebre, inaugurada aquest passat dissabte a la tarda, havia estat concebuda originàriament com un homenatge d’Armand i Edmon Castell (impulsors del museu) al seu pare, a través de tot el seu llegat material i ideològic. Durant els tres anys de maduració, però, van percebre que “l’agrupació coherent” dels prop de 3.000 objectes (dibuixos, fotografies, documents, instruments i mobiliari) transcendien el recorregut vital d’”un militant anònim antifranquista”. “Per a nosaltres és un personatge històric perquè vincula els fets amb els actes”, explica Edmon.

2007 - La Veu de l'Ebre 2

Divendres 16 de febrer del 2007

L’art lligat al fenomen del vent

El Museu del vent de l’Aldea acaba de posar en marxa la tercera exposició produïda per aquest espai, Els penells, senyals de vent de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una mostra que se centra en un dels elements patrimonials lligats a aquest fenomen meteorològic, els penells, antigament molt presents en les edificacions d’arreu del país per conèixer la direcció i el sentit del vent, i que cada vegada tenen menys arrelament.

Segons els promotors del museu aldeà, els penells “ han passat de ser un element amb molt d’ús a les nostres terres a gairebé ser un desaparegut” en les noves edificacions, situació motivada, en part, per la modernització de les tecnologies.

La gènesi d’aquesta exposició va arrancar l’any 2004 d’un projecte de recerca realitzat pels responsables d’aquesta sala de l’Aldea en el marc dels estudis impulsats des del Museu del Montsià. Fruit d’aquest estudi sobre el patrimoni ebrenc es van inventariar tots els penells que va ser possible existents a la comarca del Baix Ebre, una seixantena en total. La voluntat del Museu a partir d’aquest primer estudi és poder ampliar el territori de recerca en un futur pròxim a la resta de les comarques de les Terres de l’Ebre, segons explicava un dels responsable del Museu.

Davant la dificultat de traslladar fins al Museu els pocs penells avui encara existents pels treballs que suposaria traure’ls i tornar-los a col·locar a les teulades corresponents, el Museu del Vent en va fer copartícip la direcció de l’IES de l’Ebre de Tortosa per tal de que els alumnes dels diferents mòduls formatius de metall d’aquest centre en creessin de nous. D’aquesta manera, l’Aldea acull una vintena de penells creats per aquests nois, als quals afegeix fotografies de bona part dels inventaris inicialment, a més d’altres elements, alguns científics, per configurar una visió sobre la importància que el vent ha tingut sempre al territori.

Aquesta mostra es pot visitar a les instal·lacions del Museu del Vent, al costat de l’ajuntament de l’Aldea, fins al mes de juny

2007 - La Veu de l'Ebre

Divendres 9 de febrer del 2007

Literatura i patrimoni, temes de dos noves exposicions a la Galera i l’Aldea

El Museu del Vent de l’Aldea acollirà aquest dissabte 10 de febrer (17.00h) la inauguració d’una nova mostra, que es podrà visitar en aquestes instal·lacions fins al juny. Es tracta d’Els Penells, senyals de vent de les Terres de l’Ebre, recull que fa un repàs a aquests elements tan característics durant anys, utilitzats per saber la direcció i el sentit del vent. Amb formes prou diferents, des de les sagetes fins a galls o altres elements, els Penells han servit en moltes ocasions per coronar les teulades d’algunes edificacions. Coincidint amb l’arribada d’aquesta exposició, el Museu del Vent i la regidora de Cultura de l’Aldea han signat un conveni mitjançant el qual es potenciarà l’activitat d’aquest espai.

L’altra exposició prevista aquests dies s’ubica a l’ajuntament de la Galera fins al 24 de febrer. Es tracta de la mostra itinerant Una literatura pròpia, dones escriptores, elaborada per l’Institut Català de les Dones, que repassa alguns dels noms de les dones més importants de la literatura catalana, començant per la reina de Mallorca i Isabel de Villena, als segles XIV i XV, fins arribar a Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany o Montserrat Roig, entre moltes d’altres.

2006 - Rels

La memòria dels exiliats

Museu del Vent - L’Aldea

Avui recordem els milers de persones, civils i militars, homes, dones, nens, que van ser derrotats pels militars rebels que van encetar la Guerra Civil. Molts van emprendre especialment a partir de l’enfonsament del front català el desembre de 1938, el llarg camí de l’exili, un viatge, en condicions difícils, cap a la frontera francesa, amb l’esperança de trobar refugi i acollida. El periple només feia que començar i els camps de refugiats van ser el destí majoritari.

Hom ha sentit testimonis de la nostra generació de la guerra, que poc a poc va desapareixent o va sent consumida per la mateixa desmemòria. Testimonis de la por, de la incomprensió, del silenci del temps. Donar veu a aquests testimonis es una tasca que innegablement cal dur a terme i, per tant, cada nova veu recuperada, ressignifica aquells fets.

L’ocasió ens motiva el record d’avis també exiliats. Es tracta de l’admirable iniciativa dels impulsors del Museu del Vent de l’Aldea, inaugurat el 2002 i que ha reconstruït l’itinerari vital d’Armand Castell Gràcia (l’Aldea, 1923-2005) , iniciat a una edat encara adolescent, en els anys de la guerra. L’exposició pretén ser un reconeixement a la persona d’Armand Castell, a partir del seu propi itinerari vital, des de la seva adolescència a la maduresa i presa de consciència social. A través d’aquest recorregut, l’exposició ens apropa al procés de socialització i de formació dels més joves refugiats republicans que van haver de refer la seva existència i el seu univers en unes condicions de vida extremadament dures.

L’exposició esta estructurada de forma cronològica partint d’aquest any zero per a les vides de molts exiliats, l’any 1939, amb l’exili d’una família republicana a l’interior dels boscos de França després de passar per l’experiència dels camps de refugiats francesos; fins a 1964, any en què Armand Castell va tornar a Catalunya com a actiu militant antifranquista.

La mostra reconstrueix detalladament les diferents etapes, amb objectes, dibuixos que el mateix Armand Castell va fer en els centres d’internament on va ser, fotografies i objectes recuperats d’aquells anys. Aquestes etapes s’inicien amb l’exili, tot fugint de Tortosa. La guerra havia dividit la família, i nou dels tretze germans havien marxat i en desconeixien la destinació. Els seus pares i els quatre germans més petits, entre els quals ell, de dotze anys, van fugir davant la darrera escomesa feixista “ (...) de nit a través de muntanyes, baixant barrancs en plena foscor fins arribar al Coll de l’Alba on hi havia una caseta amb gent, refugiats també. Ens van dir que ens quedéssim però teníem molta por i vam continuar caminant”¹ A Barcelona, les circumstàncies van dividir els fills dels pares. Els quatre germans van ser traslladats a França i a Argelers van patir l’experiència de la separació familiar i les dures condicions higièniques, de desnutrició, d’epidèmies i la mala acollida de la policia i l’exèrcit francesos. Amb el temps, però, els diferents membres de la família van poder reagrupar-se.

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial les circumstàncies de nou es complicaven. Van poder evitar, però, la deportació nazi: “(...) ens van agafar i ens van demanar els papers on estava escrita la paraula “Rojo español” però no ens van fer res. Això no vol dir que tots tinguéssim la mateixa sort, molts espanyols van ser portats a camps de concentració nazis o afusellats”.

El treball als boscos de Normandia va permetre sovint eludir les pressions alemanyes i de l’administració francesa col·laboracionista, i així tenir els primers contactes amb la resistència, en la qual va començar a participar com a enllaç.

Acabada la guerra Armand Castell va romandre gairebé vint anys a França, un país que no va acollir bé als refugiats espanyols, però que, com ell mateix reconeixia, a ell, afortunat, li va permetre sobreviure.

El 1964 tornaria a l’Aldea i formaria família. Aquí, continuaria la seva tasca de lluitador com a membre actiu en l’oposició antifranquista a les Terres de l’Ebre.

IVAN FAVÀ

1. Els fragments del testimoni d’Armand Castell han estat extretes de l’entrevista que li feu Carmina Andreu l’any 1996

“Al vent del món. Camins i llocs de l’antifranquisme a les Terres de l’Ebre”

4 de febrer – 30 d’abril de 2006 (Visites concertades fins al 30 de desembre de 2006).